Cambio de aires

El hecho de que escribiese esta entrada y de que desde hace unos días haya reorganizado tanto la página principal de K.L.O.A. como mi habitación o mi escritorio (el del Ordenador (el de DENTRO del Ordenador)) se debe principalmente a que aunque todas las cosas me vayan estupendamente necesito un poco de cambio de aires. Así que hoy voy a aprovechar para hacer un pequeño cambio de aires en el Blog. No es algo demasiado extravagante ni he tenido ganas de preparar ningún otro diseño o imagen de cabecera (porque el diseño voy a evitar cambiarlo dentro de lo posible), pero es un pequeño detalle que puede ser divertido. Y es que hoy, así por el morro, voy a escribir la entrada en catalán. Si alguien no la entiende, que tire de interNOSTRUM, que hace milagros. Y si no, que espere a mañana, hale.

I és que avui he tingut el caprici de voler escriure d’una manera lleugerament diferent (bàsicament perquè estic tant acostumat a escriure al Blog (Bloc? No m’agrada!) en català com vosaltres a ballar sardanes al cim de l’Himalaia). Com bé sabeu, tendeixo a evitar dins del possible escriure al Blog en català, perquè em resulta més fàcil escriure en castellà i el públic que parla el català també m’entén, ans no sigui igual a la viceversa. Si volgués fer entrades filosòfiques, però, crec que seria molt més fàcil escriure-les així. Suposo que per costum, més que res. El que ja anticipo és que jo no em cenyiré a escriure de manera polida, sinó que escriuré amb les expressions que consideri apropiades, barbarismes o no. Serà que canviar d’idioma quan escric pel Blog se’m fa estrany o que aquest canvi d’aires no és tant senzill com semblava.

El que sí puc assegurar-vos és que poc a poc un s’hi acostuma, a adaptar l’entrada d’una manera a l’altra. I vaja, el que no faré serà estar tota l’entrada escrivint sobre el tema (Resum fins al moment: “Eh, m’ha vingut de gust canviar d’idioma!”), així que parlaré d’algun aspecte més transcendental, com… La democràcia. No sóc partidari d’avaluar els sistemes polítics, no m’interessa en absolut fer gaires debats al respecte i pràcticament sobra dir que les coses no funcionen. Tot i això, l’altre dia vaig estar debatent sobre la democràcia i m’ha semblat adequat parlar-ne. Ja anticipo que no m’hi posaré amb qui ha d’estar al govern o no, tret pel fet de que ara per ara el govern funciona tant bé com la meva televisió (que no funciona). Però el problema no està en els polítics, sinó en el sistema amb què els escollim.

Si algun aspecte és interessant de Plató, fora de la seva filosofia del món de les idees (que com a mínim és divertida), és el que va considerar de la política. Ell ja va assegurar que la democràcia no era un bon mètode, perquè no són sinó els ignorants els que decideixen qui ha d’estar al poder (clar que ell escombrava cap a casa i deia que només havien de governar els filòsofs… Aspecte que deixarem de considerar). Hi ha moltes opcions per a aconseguir que el poder polític estigui en bones mans. La primera opció és fer reciclatge de polítics, fer-los fora a tots i demanar que es treguin ciències polítiques per a manar, o que com a mínim les coneguin, que no es pot anar pel món exigint canvis si el temps que passen al govern el passen aprenent a entendre com van les coses (“ui, mira, si pitjo el botó vermell sembla ser que apareixerà una crisi econòmica super-xunga! A veure…“). Una altra opció és limitar els vots a aquells que realment tinguin aptituds per a votar. Veig bé que la gent pugui votar a partir d’una majoria d’edat, i això es pot mantenir, però s’ha d’adaptar la situació perquè només votin aquells que tenen cervell. No ho sé, amb tests d’intel·ligència o quelcom. Que elimina el concepte de democràcia? Sí, però tots ja hem vist que no funciona. I la tercera i última opció és obligar a votar als ciutadans. En tal cas s’aplicaria la democràcia absoluta i potser arreglaríem alguna cosa… Però vaja, res de l’altre món.

Ostres, quan escric en català em torno més anarquista… Crec que hauré de fer-ho poc sovint. El que hem de fer d’una vegada és adaptar-nos i pensar. Què és el millor per a nosaltres?

Una fuerza ancestral te obliga a comentar

 

 

 

Oriol, probablemente tu ídolo, te permite usar algo de HTML.

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>